|
Armana
Mesclum 1999 Decembre de 1851, un pòple drech 2
de decembre de 1851, ambe son còp d'estat, lo president de la republica Lois
Napoleon Bonaparte assegurava son destin personau tant coma aquèu de la borgesiá
d'afars que lo sosteniá. Mai quora escanet la Republica son Prince President,
lo 2 de decembre, qu'anavan ganhar lei elecions lei republicans vertadiers, s'enausseron
lei “rotges” de Delfinat, Lengadoc e Provença, paisans, mestieraus, obriers.
Lo volame e lo martèu. Dau
temps que tremolava la bòna borgesia miejornala, que mandarà de flors a
l'armada de Badinguet. Dau temps que lo paure Romanilhe escupissia sus lei
“partejaires” dins son jornau d'Avinhon.
Occupadas
per l'armada, lei ciutats gròssas de nòstra region bolegueron pas gaire, o
pas, e mai, coma Arle e Tolon, qu'aguesson votat per la democracia sociala. De
tot biais, leis obriers de Marselha s'enausseron pas per una republica que leis
aviá escrachats en junh de 1848. Mai aurián quand meme poscut o faire,
aguesson agut un pauc mai d'audàcia lei responsables republicans marsilhès. S'acamperon
leis obriers e mestieraus, esperant un mòt d'òrdre que veunguèt pas. Bolegueron
pas gaire ni mai lei ricas terras blancas de 30, 13, 84, la Provença grassa
patriarcala. Encara que s'enausseron lei fogaus republicans "rotges"
dau païs d'Arle, de la mar de Bèrra, o dau païs d'Aurenja. Es bessai pas
inutile encuei de o tornar dire per Vitròlas e Aurenja, m'avetz comprès. Mai
s'enausseron en massa paisans e mestieraus dei vilòtas e dei campanhas d'Ardecha,
deis Aups-bassas, de Droma, d'Erault, de Var, de l'est de Vauclusa. Après aguer
installat de poders comunaus democratics, lei colonas, drapeu rotge en testa,
camineron vèrs lei sota-prefecturas e prefecturas. Lei colonas de Var, Vauclusa,
Droma, sigueron escrachadas. Aquela de 04 liberèt Dinha, reposset l'armada ai
Mees. Si disperseron ren que quand sauperon que França bolegava pas, o plus. Avián
respectat “les personnes et les biens” lei republicans : per lei
grandmercejar, siguèron fusilhats, desportats, exhilats per lo poder e son
armada d'Africa, que s'era facha la man sus leis Argerians. D'aquesta
insurreccion granda ne'n podem
traire encuei encara d'unei leçons. -L'insurreccion
s'es facha monte s'eran enrasigadas d'organisacions fòrtas, maudespiech de la
repression “anti-rotge” de 1849-1851. -Per
s'enrasigar, la democracia-socialista a partit de la realitat dau païs e de sei
tradicions : “chambrettas” tradicionalas, cercles, etc, devengueron
“societats popularas”, fogaus de propaganda e d'organisacion,
Carnaval e Caramentrant devenguèron armas de derision contra lei
notables e lo poder. -
Per s'enrasigar, a comprès la democracia socialista que, se lo drech a l'instruccion
implicava de mestrejar lo francés, faliá tanben levar au pòple la vergonha de
sa lenga occitana, e faire tanben sa propaganda dins aquela lenga, (dau temps
que Romanilha, aparaire de la lenga dau pòple escupissiá sus lei Rotges, sus
lo pòple que parlava ren qu'aquela lenga). -
La practica dau militant deu anticipar sus l'ideau frairenau : ansin lei
trabalhadors participeron a bodre ai jornadas d'adjuda, monte venián trabalhar
lei bens dei collègas malauts o emprisonats -
L'ideau deu totjorn aver de perspectivas concretas : l'esperança de
democracia-sociala a ganhat lei campanhas perd que li prepausava un orizont. La
Bòna, la Republica dei païsans, levariá son poder ai notables, enebiriá l'usura
qu'escanava tant de trabalhadors, ajudariá per lo credit lei pichons
proprietaris e aquelei que volián va devenir. Onor
donc ais insurgents de 1851, que son remembre enrasigarà per cent ans nòstrei
campanhas dins l'ideau de la democracia sociala, e vivificarà lei luchas de la
Resisténcia. Glòri an'aquelei oblidats de l'istòri oficiala, que si
sacrifiqueron per la Bòna, la Republica democratica e sociala. De sa memòri
regrelha nòstre espèr. Renat
MERLE |
|
Association 1851 pour la mémoire des Résistances républicaines |